La influència de l'home
L’home ha deixat petjada a l’illa des de temps immemorials.
La construcció més antiga i d'especial interès històric que trobem a l'illa és una basÃlica paleocristiana descoberta per Maria Lluïsa Serra Belabre l'agost de 1967, tot i que ja havia identificat part de l'ara paleocristiana l'any 1958. Als voltants de la basÃlica es van recollir diferents fragments de llucernes paleocristianes de probable procedència nord-africana que daten del segle IV dC. aixà com sigillates clares del tipus D (segles IV-VII dC).
No a gaire distà ncia del jaciment paleocristià hi ha un monument funerari amb una inscripció dedicada a la mort de tres afectats de pesta que van morir a l'illa el juliol de 1787. Aquest monument el va fer reconstruir don Antoni Roca i Várez a principis de segle XX inspirat en les notes que va escriure el Capità Joan Roca i Vinent al seu cronicó Diari de Mahó (1776-1826).
A més, l'illa consta de dues cases. Una de més antiga, possiblement d'uns 150-200 anys que de fet era el casal de la finca agrÃcola que havia sigut l'illa durant dècades. I l'altra, és una casa de fusta de més recent construcció. Les dues estan situades a la pineda de la platja d'Els Tamarells.
No gaire lluny de les cases, hi ha unes construccions agrÃcoles en estat d'abandonament: un boer, una era, canalitzacions d’aigua, abeuradors per a bestiar i un pou d'aigua dolça. A part, per tot l’interior de l’illa trobem la tÃpica part seca menorquina que dècades enrere delimitava les zones de cultiu i bestiar.
